digueu-li que sí... (bis)

...i reforcem la plaça, fem net de raconades. 

dilluns, 8 de juny de 2020

Digueu-li que sí

digueu-li que sí, que sí a tot
que plou i fa sol, que neva
que no hi ha res millorable en la seva personalitat
-els altres fem el que podem i gràcies-
que no hi ha emblema pròdiga com la seva
que sí, que sí a tot i deixeu-lo sol
deixeu-lo ben sol amb les seves manies
trifulgues i escàndols i obsessions
digueu-li que no sabem imaginar res igual
que sí a tot i que molt bé tot
que s'ho passi bé amb si mateix
que es distregui rient d'odi
que retoqui mirallets de tocador
com orfebre del no-res
digueu-li que la burra no es vol moure
.

fotografia de Matilde Nuri

.

Posem per cas

Posem per cas un grup selecte

dins el grup dels escollits. Fa activitats

                                               ben elegides.

            Frenètic, histriònic.

No en aparença, sinó de fet. Tria

i remena, s’embutxaca

i decideix segons categoria. És elit. 

Tot li és fàcil. Ningú tus a la cara

                    d’un d’allà dalt.

                                        ¿Dalt d’on?

                                          Dalton!

.

arrogància

 

Arrogància seria considerar que, com a recurs,  

en la pobresa aliena hi ha la misèria pròpia. Tanmateix, 

l’exercici quotidià d’escriure no és sinó un testimoni episòdic.

Paraules que canten la cançó que uns i altres entonem 

per a no permetre’ns la desmoralització.

L'ull panòptic és sempre obert. Tot ho veu. Res li pertany.

Quan afluixem ens canvia el nom de pila

qualifica de presagi un somrís

i ens muda el sentit del plor.

del llibre en preparació: "He vist"

Evergreen

Digne d'estudi i anàlisi: EVERGREEN 

dia mundial de la poesia: març 2021

Us remeto al blog de Cornèlia Abril per celebrar EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA amb les autores del grup literari i amb altres poetes com ara Olga Xirinacs, Shakespeare, Joana Raspall i, enguany, Felícia Fuster, tots plegats en la companyia d'autors blanencs que reciten poemes d'autoria pròpia. També jo hi aporto un poema: els brots d'olivera. Gràcies per convidar-me a la festa. 

Vegeu i gaudiu amb els vídeos perquè, com diu Montserrat Medalla, conductora de l'espai "El plaer d'escriure" que ha impulsat aquesta iniciativa: 

És preciós que la poesia sorgeixi, com la primavera, des de l'arrel del poble!

Presentació

poetes convidats

Autors blanencs

No sé jugar amb màscares, de M. Àngels Anglada

 Avui fa 91 anys que Maria Àngels Anglada va néixer a Vic. Recupero el poema publicat al blog el 14 de setembre de 2016

dimecres, 14 de setembre de 2016

No sé jugar amb màscares, de M. Àngels Anglada

NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES

No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d'uns pocs pensaments clars
ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l'espera de l'alba
els dards de la veritat, o un dur silenci.