Arrogància seria considerar que, com a recurs,
en la pobresa aliena hi ha la misèria pròpia. Tanmateix,
l’exercici quotidià d’escriure no és sinó un testimoni episòdic.
Paraules que canten la cançó que uns i altres entonem
per a no permetre’ns la desmoralització.
L'ull panòptic és sempre obert. Tot ho veu. Res li pertany.
Quan afluixem ens canvia el nom de pila
qualifica de presagi un somrís
i ens muda el sentit del plor.
del llibre en preparació: "He vist"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada