dilluns, 28 d’abril de 2014

com si no fos

                                                                                                    en el record
                             

                                          en silenci
        un gran home ensenya a viure
                   un gran home ensenya a morir
                                                                    en silenci
       anem per feina, deia, no em vinguis amb romanços
                                  ni amb espirals de controvèrsia

ni tan sols esperem rebre explicacions vagues, per a què? tot és prou evident: els pseudo-frenòlegs adoctrinen, les bases obeeixen i nosaltres sentim aquella vergonya vinculada a la discreció: som objecte d'agressió, d'un rar assumpte que no ens identifica, sols ens basteix amb posat d'altre, a estones ens trepana les orelles amb soroll de fal·làcia que proclama un tipus fluix, incontinent, malfadat, epicentre de text, context i pretext

                       com si no fos, anem per feina
                           a un gran home fets i paraula l'avalen