de la presentació ahir, a la Biblioteca Tecla Sala, de 'Fils de vidre', de Marta Sempere, Editorial Òmicron; lectura de diàlegs poètics: la poesia sempre de la mà de la poesia: en el cas de 'Fils de vidre', a més, la imatge de la coberta és una mà, disseny d'Olga Xirinacs, per a qui Marta Sempere va tenir unes paraules de record, agraïment i admiració, que jo comparteixo plenament.
Fragment que l'autora em va proposar, i versió que jo he fet, 'simbiòtica i diferent alhora'; va llegir Carme Rosanas.
I.
T'escric des del caos -que existeix o no-
sovint imaginat i sobredimensionat.
Des de l'horror que sento, la ràbia, la ira,
l'odi, o no.
Des del penediment de sentir-ne tant,
probablement sense raons.
Des de l'equilibri que procuro,
que intento
i no sempre aconsegueixo.
Des de la independència que defenso
amb tot el meu esforç
i podria qüestionar-se.
Des de la lluna plena que aclapara.
T'escric des de la música i l'aldarull intern
que em provoca,
des de l'alteració i des de l'alternança.
Des del clec de l'encenedor
que podria ser el soroll dels canvis.
Des dels núvols baixos que amaguen estels.
'Empremptes' (fragment)
Marta Sempere
II.
els núvols baixos amaguen estels
i jo escric
probablement sense raons
amb tot el meu esforç
des de l'alteració que em procura el soroll dels canvis
alternança a l'equilibri que intento
i no sempre aconsegueixo
escric
amb independència del caos
que és la música i l'aldarull que em provoca
des de la lluna plena
sense penediments
des de l'horror
des de l'odi
des de la ràbia
que no sento
escric
'Clec de l'encenedor'
Matilde Nuri
4 comentaris:
Un plaer el teu acompanyament, Mati, amb aquest diàleg simbiòtic.
Moltes gràcies per la complicitat poètica.
Fins ara no havia aterrat al teu blog, Mati, però ara ja em quedo el teu enllaç.
Va ser un vespre bonic i que jo vaig gaudir molt, amb retrobaments i noves coneixences, com la teva.
Un plaer haver-te conegut, Mati
bé, no puc afegir gairebé res; només subratllo el plaer de la complicitat poètica
.
doncs, benvinguda a aquest espai de paraules virtuals, Carme,
i sí, estic d'acord, va ser una vetllada amb encís
a mi també em va agradar saludar-te, agrair-te la lectura del poema
una abraçada, i ens anem llegint
.
.
Publica un comentari a l'entrada