de com parlem a Vic se'n sol fer befa, i jo no puc aportar testimoniatge nou a un debat vell i estèril que neix de la falta de tacte, perquè la gent d'Osona, per més que es vulgui, mai no podria parlar amb l'accent propi de Badajoz, Islamabad o Ushuaia; ja el poeta Espriu va liquidar amb jocositat l'absurditat d'aquesta polèmica fent al·lusió a posar la boca com el cul de la gallina; els vigatans no ens confonem amb l'ús del verb ser i del verb estar: diem 'sóc aquí' com diem 'estic aquí', indistintament; tampoc errem quan cultivem plantes en torratxes, ens posem a eixabuirar, mengem pa de pessic i així, en el sentit més pur i genuí d'aquesta terra emboirada, anem fent; tots, aquí, des de fa segles, anem fent; i anem fent amb independència del vot que dipositem a les urnes, inclosos els propis votants dels partits que fan befa d'aquestes qüestions menors i ineludibles; i, vés per on, nosaltres sentim satisfacció quan ens creuem amb Marta Rovira i la seva família tot passejant pels carrers de Vic, tal i com com va succeir dissabte passat, dia del Mercat del Ram; i sentim orgull, perquè sabem qui volem ser, perquè sabem on volem estar, i perquè sabem quina mena de polítics volem que ens representin: els polítics que saben ser i que saben estar
.
2 comentaris:
Amb tot l'orgull, si senyora... Que el que a mi em sap greu és haber perdut l'accent osonenc dels meus pares que tots dos eren de Roda, però jo ja no hi he viscut mai i el canvi de llocs on he viscut amb tots els seus accents, tots estimats, han fet del meu català un estandart espero que prou correcte, però no osonenc, com em tocaria...
M'encanta retrobar paraules com eixabuirar i torratxes, sempre ho havíem dit així...
ah, mira, tens els orígens a Roda! saps què penso? que la comarca d'Osona té un caràcter ben marcat, i també la seva gent
on hi hagi una torratxa que treguin el test...;)
apa, salutacions!!
Publica un comentari a l'entrada