dilluns, 1 de desembre de 2014

la noció del gest

ahir vam anar al Born, perquè ens interessava visitar l'exposició d'un fotògraf hongarès; ens va semblar més aviat una mica minsa, i ens va quedar temps per prendre una Moritz al bar, encara amb el record visual de la Plaça dels Herois, del Pont de les Cadenes, del monument al poeta Petofi i de les 10.000 persones que es manifestaven pels carrers de Budapest demanant, o exigint ja en aquell moment, llibertat de premsa, i també dels poetes que recitaven amb llàgrimes als ulls poemes patriòtics prohibits des de feia unes quantes dècades; i això ho vivíem ahir nosaltres a Barcelona, l'últim dia d'aquest mes de novembre de l'any 2014, encara corpresos per les dades recents de la nostra història particular, xifrades en centenars de milers o, fins i tot, per ser concisos, dos milions i escaig de persones que també han sortit al carrer a manifestar-se en nom de la llibertat;

el procés a Catalunya en aquests moments està plantejat i assumit des d'un pensament col·lectiu i tan ben integrat per capes, que ens ofereix, a nosaltres des de nosaltres mateixos, tota la força necessària per seguir endavant; l'èxit és, també, això; saber que la gent no està disposada a fer l'idiota ni a deixar-se prendre el pèl; ja no;

mentre al Born ens acabàvem la cervesa i seguíem la projecció del vídeo a les pantalles múltiples que hi ha al bar, vam tenir notícia de quin era l'origen de la pluja fina que ens mullava mentre contemplàvem les fotografies; el degotall no prové d'unes goteres, sinó que el projecte de reforma de l'edifici del Born ha respectat els forats de la coberta, segons l'estructura original, la mida dels forats permet l'entrada i la sortida lliure d'ocells;

potser ahir érem una mica aquest ocell que es mulla i vola pel cel interior d'un edifici històric, tanmateix, hongarès; i, com em sol passar quan em refereixo a Hongria o a la literatura hongaresa, em ve al cap -malgrat ell- Imre Kertesz, i, avui d'una manera molt viva, el concepte de gest pur que va definir en els seus escrits;


Un poema:
'La noció del gest' pertany al recull de poemes 'Cordes' que he publicat a Amazon - setembre 2014;
la fotografia de la coberta és una via de tren a la zona universitària de la ciutat de Debrecen;


La noció del gest


és tan rar això de viure enmig de matolls baixos
i d'esplèndids mirtils dolcíssims
                                                     -a la tarda farem melmelada,
                                                       vols venir a berenar?-


ens faltava l'alè i volíem aplacar el mar
                               -solemne bajanada, prou que ho sabem,
                                     però de vegades donem
                                 credibilitat a les foteses-

a tornapunta ens diem avui encara: és llarg
el camí cap els altres, sigui com sigui, en algun indret bell
haurem de poder viure en pau, quiets i muts i rebrotant
com poncelles, amb l'expectativa de discórrer
sobre el fet d'escriure i la noció del gest pur
                                           o la seva mera absència

.


6 comentaris:

Montse ha dit...

El poema és preciós! I tot el que expliques, fa ganes d'anar al Born (jo encara no ho he fet) i també, de prendre una Moritz ben fresqueta, tot somiant el futur!

Pere Baucells ha dit...

Les cares de dignitat i de no voler ser expoliats mai més d'allò que és irrenunciable per un poble. La seva identitat i la seva llibertat a decidir.
Això veiem ahir a l'exposició fotogràfica hongaresa. Això veiem cada dia a casa nostra. Farts de ser alliçonats d'una manera matussera per qui ja no li queda ni un bri de credibilitat política ni personal.

Olga Xirinacs ha dit...

El gest més pur és el gest inconscient, aquell que el cor et dicta.

matilde nuri i espona ha dit...

a tots tres: estimats!

Montse ha dit...

Mati, que em faràs plorar, mala tita!

matilde nuri i espona ha dit...

plora de riure...