també enguany posaré els peus a la cadira
el seient amb corcs, versió Saramago,
i les quatre potes ben ferrades
amb el pensament entregat, germans de vers!
pronunciaré les paraules solemnes
que manllevo d'un home vinculat a la poètica del circ
Alexandre Romanès
la neige, le vent, les étoiles:
pour certains, ce n'est pas assez;
que més o menys, ve a dir:
la neu, el vent, les estrelles.
per a segons qui, no és suficient
i aleshores sense escapatòria i de grat
seré qui sóc
avui
Bones Festes!!
4 comentaris:
Poema amb força, decidit i, no obstant, amb el record dels corcs insignificants que ens poden corsecar per dins, també.
Bones festes i bona poesia... T'escoltem et mirem dalt de la cadira i t'aplaudim de tot cor.
Olga, Carme,
ara veig que no he agraït els vostres comentaris; deixem-ho com un inconvenient d'aquestes dates, tan plenes d'altres temes
tot i que tard, un gràcies ben gran i commogut!!!
he vingut tard a llegir-te... i com que les festes ja són passades, Molt Bon Any, poeta!
Publica un comentari a l'entrada