ara, abans o més tard; la tecnologia fa visible a la pantalla les entrevistes que s'emeten en directe per la ràdio: l'encontre de Mònica Terribas amb Jaume Cabré i la música de Schubert de fons perfila tres cares iguals; imatge i paraula i coherència d'un plantejament; o la pedagogia en el suggeriment 'si a algú li abelleix fer una segona lectura de 'Jo confesso', la possibilitat d'afinar; plaer, gaudi, sentit
.
6 comentaris:
Et va agradar, "Jo confesso"? a mi em va encantar!
Montse, ja saps què penso de Jaume Cabré: reuneix totes les virtuts!
si, ho sé!
es va estar set anys, per escriure aquest llibre! les coses importants són llargues...
Jo espero trobar el temps per tornar-me'l a llegir...
sí, set o vuit anys, és que podia ser d'una altra manera?
hola, fanal!!
temps, temps, temps: no ens hem d'avorrir mai, eh!
Publica un comentari a l'entrada