futur en ebullició

       ens porta l'alegria, les ganes de riure
   la gent surt al carrer

                    l'espantall dels mercats ha encès el misto de la paradoxa
                                    exacerba i alhora desemmascara
                                  acostuma a passar, l'escatologia s'autoregula

                                          també quídam, l'innominable
                                                 a cavall de les cames
                         frust obsolet i decapat
                              o els mil braços farcits de palla
                                   quan  amb veu sorollosa proclama
                                el tro eixordador
                               el tro abans que el llampec
                                                                      i canten els sàtirs
                                                                      meitat homes meitat cabrums
                                                                     canten el cant del boc
                                                                       i s'ensuma la tragèdia

         sol i vern, la gent està contenta
        surt al carrer a passejar
        a dir-hi la seva: som i serem gent catalana
         tant si es vol com si no es vol
         no hi ha terra més ufana...
                                                       i quan riurem?
                                                        ja!
             ens porta l'alegria, les ganes de diversió