tornant a Lluís Llach, com qui dóna voltes en rodó al voltant d'un tronc, és un 'germà de vers', un d'aquells germans grans que de vegades hi ha a les famílies nombroses i et parla de tendresa, de memòria històrica, de protesta, de poesia;
vaig començar a escriure als quinze anys escoltant la música de Lluís Llach cantant els versos de Miquel Martí Pol, en concret aquest 'Ara mateix' que fa per un a la barra lateral del blog; tinc una imatge de Lluís Llach que no se m'esborra: és a la Plaça de Vic amb els altres músics fent els últims arranjaments per al concert de la nit, dalt l'escenari situat on els dissabtes paren els boletaires, o sigui entre el rellotge de l'Ajuntament i el Merma, camina d'aquí cap allà, escolta, va d'un instrument a l'altre, escolta, pensa, torna a escoltar, opina, escolta;
fa fred, tothom va força abrigat i ell sosté a la mà un got amb un tallat que potser ja no és ni calent;
recordo vivament el concert d'aquell capvespre a Vic, com recordo tots els altres concerts, fins al darrer, a l'Ametlla del Vallès, no fa gaire;
ahir em vaig posar els auriculars per tornar a escoltar d'una tirada les dues hores i quaranta som, i escaig minuts de durada del mític concert de comiat, el de Verges, el segon;
i avui aquí estem, som, tossudament alçats
.
4 comentaris:
Tossudament alçats... Som aquí!
que bé!!!! i gràcies! també jo sóc aquí, a disposar, pel què calgui, d'acord?
Altres són els meus poetes i altres els meus músics, però reconec l'impacte que des dels seus inicis van suposar els dos que esmentes, i realment ha de ser una carícia per l'esperit escoltar-los.
Que tinguis un bon vespre.
sí, la melodia o, tanmateix, les paraules ens acaronen l'esperit quan tenim la impressió de que ens comprenen; un bàlsam en moments d'inquietud
gràcies, igualment per a tu, ara ja et dic bon dia!
Publica un comentari a l'entrada