fa cinc anys i escaig d'aquestes paraules que avui torno a publicar
divendres, 21 de febrer de 2014
eren quasi deus
eren quasi déus i no del tot homes
eren dos, de vegades tres
un, el més alt, feia temps que no s'afaitava
l'altre, més retret, amagava les mans dins uns guants de pell de daina
el tercer abaixava el cap per esputar rels verdes
contra el cel la terra els inferns
eren quasi deus però patien set humana
aquella set que deixa la boca seca
i només se salva amb aigua
disfressats de pelegrins venien a exigir
que aquella set que era la seva i única
fos sadollada amb beuratges d'elixir fort i espirituós
i entraven a les cases i arrambaven el què podien
i disparaven trets a l'aire per espantar les pors
i trencaven els pots de terrissa amb farinetes
i feien malbé els grans de cereals
ara com farem el pa?
pa?
el que volem és carn
som guerrers, nosaltres
guerrers i l'horror
ja beguts, començaven a riure a pleret
esbufegaven renegaven donaven ordres amb violència
sempre en una llengua estranya
quina llengua era?
viperina
la que tot ho capgira
eren dos, de vegades tres
un, el més alt, feia temps que no s'afaitava
l'altre, més retret, amagava les mans dins uns guants de pell de daina
el tercer abaixava el cap per esputar rels verdes
contra el cel la terra els inferns
eren quasi deus però patien set humana
aquella set que deixa la boca seca
i només se salva amb aigua
disfressats de pelegrins venien a exigir
que aquella set que era la seva i única
fos sadollada amb beuratges d'elixir fort i espirituós
i entraven a les cases i arrambaven el què podien
i disparaven trets a l'aire per espantar les pors
i trencaven els pots de terrissa amb farinetes
i feien malbé els grans de cereals
ara com farem el pa?
pa?
el que volem és carn
som guerrers, nosaltres
guerrers i l'horror
ja beguts, començaven a riure a pleret
esbufegaven renegaven donaven ordres amb violència
sempre en una llengua estranya
quina llengua era?
viperina
la que tot ho capgira
2 comentaris:
Reïra de vet que cap llengua escopidora d'arrels i gargamellada de xartrès hagi respost aquest poema, esperit de muntanya feréstega i d'antres paorosos.
Accepta aquesta humil ofrena: ofrena / òrfena de cap intenció parnàsica.
I tant! Amb molt de gust accepto aquesta ofrena i la seva intenció, sigui parnàsica o no.
Publica un comentari a l'entrada