Aviat a la venda.
La conversa era una i constant.
Com un qualsevol col·loqui
volia adoptar forma de diàleg.
Si no m’equivoco versava
sobre delicte sense proves
i sobre proves sense delicte.
Les infinites barres paral·leles.
La loquacitat que mai no cessa.
Dos, tres, quatre, set, onze mil mots
traçats desplegant-se en flancs
¿evolucionen o col·lapsen?
2 comentaris:
Esperarem que surti a la llum per comprar-lo, companya! Fa molt bona pinta!
Gràcies, Cornèlia Abril!
Espero que us agradi prou
.
Publica un comentari a l'entrada