lenta poesia, quasi quieta
punt d'inici o estació terminal
en el torn giratori,
la llengua mare
rabeig penetratiu i xopat
extrems de la ferradura
canvis sobtats en el tiratge
i ni un nanòmetre de trasviament
a les primeres vèrtebres del coll
coll uterí
roques en fulls
síntesi i eclosió
4 comentaris:
Vers ferm, valent, com molts blogaires.
sí, Jordi; i quin plaer hi trobem en la fermesa i en la valentia
i en la poesia
així anirem fent
.
Entre roques de fulls, típiques del lloc, sintetitzava, lent, el fòssil-peix que, en eclosionar, n'ha esdevingut símbol.
i amb ondulacions de versos, la mà estesa, mirant lluny, lluny
.
Publica un comentari a l'entrada