un amargat genera amargures
no hauriem de ser apologetes dels fruits d'un atzar
una lluita que he tingut durant uns quants anys: la salut
una victòria: escriure
tinc un deute gegantí que no podré liquidar mai: amb un donant, a qui no conec
un generós genera generositat
em commou el vincle de la solidaritat
la millor manera d'agrair a un col·lectiu un gest d'ajuda és fer-ne abstracció i esdevenir enzim catalitzador en situacions similars
la lliçó magistral la rebem de qui obre la porta i assenyala un camí
un bon llibre promou la lectura
llegir potser implica alhora lligar caps i fer volar coloms
la qüestió que no podem obviar: segur que aquest que tenim és el millor de tot els mons possibles?
.
4 comentaris:
Bon post, per reflexionar.
Un dibuix d'Emilio Castelao que no oblidaré és un dimoni flotant a l'univers i contemplant la bola del món: es posa la mà a la barbeta i somriu amb mofa, dient: "¿I aquest és el món que ha fet Deu?"
bon diumenge, Olga,
aquell que no defensa res, tret d'ell mateix o els interessos que l'afavoreixen, troba paraules per a tot i tothom i sempre i en tot lloc
mes de març, un bon moment per reflexionar, ;)
petons
.
M'ha agradat molt això de lligar caps i fer volar coloms...
I l,ültima pregunta és la que menys fa pensar, prrquè té una resposta clara i inapelable, per a mi clar! :D
bé, hem de mirar d'entendre les coses i després sí, després deixar anar els pensaments...
cert, tens raó, hauria estat millor preguntar què hem de fer si ja sabem que aquest no és, ni de bon tros, el millor de tots els mons possibles
gràcies, Carme
Publica un comentari a l'entrada