a peu de fotografia vaig escriure 'Figaró'; em semblava suficient per a situar la clotada entre muntanyes altes, sota nuvolades de pluja; acabava d'agafar el tren a l'estació de La Garriga, direcció Vic i vaig fer la foto d'aquell paisatge emboirat perquè tenia dansant dins el cap les paraules d'un correu que havia rebut feia cinc minuts; podia haver detallat més i escriure 'Montmany-Figaró'; ara ho sé, perquè he començat a llegir la novel·la 'Els sots feréstecs', i m'he endut una gran sorpresa: Raimon Casellas va situar l'acció just en el paisatge que s'aprecia a la part esquerra de la imatge, o sigui Montmany; i si anem amunt trobem Puiggraciós o Els Cingles del Bertí i El Serrat, i, si seguim encara un xic més enllà, passada la carena, hi ha L'Ametlla;
coincidències en l'espai mental que compartim, en el temps que fem nostre; aquesta tarda escoltava 'Música callada', de Frederic Mompou i sentia la respiració de l'artista, amb els ulls seguia les seves mans al teclat; i pensava després en l'articulació del llenguatge, en la diferència entre un animal i un ser humà, en la regressió del pensament i en la necessitat de crear espais nous d'expressió col·lectiva i individual
.
.
6 comentaris:
No he llegit mai "els sots ferèstecs" però en canvi, sempre m'han explicat que era sotuada en aquesta zona que dius. Hi hauré de posar remei i llegir-me'l. No és wue em conegui molt, molt la zona, però si que he estat a Puiggraciós i als cingles que em van empcionar molt el primer cop quecels vaig veure de prop.
Carme,
sí, el cingles impressionen; de vegades hi anem a caminar, per allà; imagina el paisatge de Montmany en l'època de la novel·la, sense carreteres ni el club esportiu que ara s'hi ha fet ni senyals de vida: tot feréstec, desavinent, solitari, un autèntic exili intel·lectual, que és la idea bàsica del relat;
bona prosa, molt recomanable
.
Vaig llegir fa molts anys, els sots feréstes d'en Raimon Caselles.
Ara no recordo bé si va ser a BUP o a COU. Em va impressionar la lectura.
Aquest indret el tinc passejat...i cada vegada que pujo a Puiggraciós, a Puigsagordi o faig un bocí de cinglera del Bertí, no sé que deu ser que me'n recordo.
Hauré d'escoltar la música callada...
jo abans hi anava a caminar amb una amiga; fèiem un bocí de cinglera...
ara ja ho sé, la gent de per aquí va llegir sí o sí aquest llibre a l'escola
escolta-la, escolta-la, val la pena
feliç dia, fanal
i en les reduccions del llenguatge, en les diverses formes de reducció del llenguatge; endavant, enrere...;
no sé si continua tenint sentit parlar en termes d'evolució; no ho sé
hola, Jordi
potser seria més adequat parlar de punt òptim o de concretar?, això si és que he entès el sentit del teu comentari
Publica un comentari a l'entrada