Quan parla el jo i la meva ego és probable que la veu no sigui del tot imparcial. Si, a més, es tracta d'un ego ben alimentat, s'intueix el deix del fanatisme. I en el moment que l'ego ve acompanyat d'una pàtina messiànica, l'àmbit s'estreny i es redueix a mínims. Tota endogàmia és sinònim de falta d'aire, i demana obrir amb urgència finestres per ventilar.
Si es pretén fer una valoració de resultats, caldria tenir en compte les fites assolides però també la despesa econòmica i el cost personal; de la mateixa manera convindria estimar allò que en queda exclòs, perquè el rebuig és prou significatiu en qualsevol cas.
Per molt que jo i la meva ego sigui la mesura de la vàlua del meu prestigi, no deixa de ser una objectivació, per excés o per defecte, de les dades que es poden trobar a l'hemeroteca, les confrontacions en paral·lel, la feina de les escombres, els silencis, la vigilància i el control de fluxos, la incidència social. De fet, de l'existència de totes les realitats en conjunt. Com més negades, més presents. Algun dia en sabrem les raons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada