He vist un globus inflat que s’abandonava en terra.
A la vora hi havia una manxa. M’ha semblat
un objecte perdut.
El
globus s’enfilava
amb l’aire calent reclòs entre parets de plàstic
tibants i elàstiques.
Ningú
lluny.
Ningú a prop.
El buit.
Èter.
He vist mans puerils estirar el
fistó abans de deixar anar
el globus cel amunt. Li afluixaven
els llavis de goma
i el vent comprimit sortia per aquella
mena de boca.
Feia un xiulet esmolat i sorneguer.
Era un desaire.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada