El 13 d'abril de 1983 jo era a la Escola Universitària d'Òptica de Terrassa. Ens preparàvem per començar una classe amb el Doctor Henriquez quan vaig saber que Mercè Rodoreda s'havia mort.
El meu homenatge a Mercè Rodoreda: la frase cèlebre que va escriure al pròleg de "Quanta, quanta guerra...", tinc la primera edició, desembre de 1980, pàgina 17, VOLUM LXXXV EL CLUB DELS NOVEL·LISTES:
"I el camí mai no és dret, fa tortes i tortes i està ple de brolla; per fer-lo transitable i ben desbrossat no paro d'escriure i d'anar llençant paper i més paper a la santa paperera. (...)
També m'hauria agradat fer una novel·la descrivint ben detalladament màquines de guerra com va fer Kafka amb la màquina infernal del seu conte "La columna penitenciària". Però m'hauria estat tan difícil que no l'hauria vista acabada ningú. Encallada per sempre."
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada