l’ordre invers
la juguesca era un joc de jocs
que podia passar per un joc de paraules
i
no
tothom a la sala sabia que
eren actors
sords però no muts
coixos d’un peu
mancats d’un braç
de viva veu redactaven
cada
dia instruccions concises
calia escriure la quotidianitat dels altres
la
meva també
mai no prendrien decisions en solitari
tampoc les idònies
el joc seria perpetu i críptic o ja res no tindria retorn
malgrat això es postulaven
per gestionar el bé comú
fortunes i dissorts
i en els àpats tradicionals
primer agafaven el crostó cruixent
d’una barra llarga
el mullaven amb força oli
“hoyo”, en diuen d’aquesta menja
després llescaven un pa girat ben rodó
fregaven amb all l’ampla llesca
i a continuació feien unes quantes passades
de tomata de penjar, ben madureta
partida en dues meitats
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada