La presentadora dels festivals té
el micròfon
adherit als llavis i duu un pin a
la solapa de l’abric.
Li han encomanat la tasca de trinxar
un vers
-per què?-
que d’inici connectarà, sense modulació,
amb el final d’una estrofa qualsevol
del fragment d’un llibre de text triat
a l’atzar
entre tots els volums adormits
o no
a les prestatgeries d’una biblioteca particular.
Com a resultat,
n’ha obtingut una fulla lluent
-caduca
i perenne alhora-.
Una fulla retallada, però no de
serra.
La pitjor versió de la ganiveta
del pa
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada