L'invent

L'invent és prou agosarat. Té arrels en el passatemps infantil de tocar i parar. Les instruccions no deixen entendre si el peix amb dents esmolades es mossega la cua o mossega tot allò que es belluga. És obvi que fa passar l'animal per l'anella de foc, posa l'eunuc de perfil, gronxa la nina abans d'anar a dormir. Els riscos son calculats. Tothom té garantit l'auxili. ¿Qui es preocuparia d'una mort en alta mar quan el neumàtic salvavides sempre és a l'abast? Si no fos per les parts avorrides més aviat faria gràcia. Lògic. Encara que no se sàpiga o que no ho sembli, la malifeta consisteix a entretenir els principals agents que surten a l'arena. Els rocs i els rosecs incrustats entre les dents o dessota les aletes no basten per desmentir la part més divertida de l'actuació estel·lar: les ganyes. ¿És peix, ganyota o aucell? Ara tu, ara l'altra, ara el de més enllà. Floreta una, floreta dues, floreta tres. Una actuació impecable

.